Marxa de Torxes contra la Reforma de l'Avortament!
CONVOCATÒRIA
Divendres 7 de març 20h
a la Plaça de la Vila
MANIFEST
8 DE MARÇ – DIA DE LA DONA TREBALLADORA
Nosaltres parim, nosaltres decidim!
Ahir, avui, demà… cada dia és 8 de Març, cada dia ha de ser el dia de la dona treballadora. I ara tant o més que sempre hem de sortir a plantar cara al patriarcat en totes les seves formes, reivindicant el feminisme. Cada dia hem de recordar la vaga de les obreres tèxtils nord-americanes de 1857, l'incendi de la fàbrica Cotton o el de la Triangle Shirtwaist Company de Nova York el març de 1911, en aquesta darrera on van morir 142 obreres que l'any anterior havien mantingut una important vaga reclamant condicions laborals dignes.
L’extensió de la jornada laboral, la davallada salarial i l’abaratiment dels acomiadaments i la progressiva privatització dels serveis bàsics, de manera especial la dels serveis sanitari i educatiu, precaritza encara més les nostres vides,
aguditza la divisió sexual del treball i ens debilita com a classe.
En l’actualitat, amb el govern ultradretà del PP a l’Estat Espanyol, l’emancipació de la dona retorna a nivells del franquisme en què les dones no som, segons ells, dignes de decidir sobre la nostra maternitat de forma lliure.
Els senyors de la doble moral, els pro-vida que assassinen a persones a l’estret de Gibraltar, han convingut que les dones no podem decidir sobre els nostres cossos mitjançant la reforma de la llei de la interrupció voluntària de l’embaràs (IVE), que passarà a dir-se Llei de Protecció de la Vida del Concebut. Aquesta reforma es basa en tornar a una llei de supòsits més regressiva que l’aprovada pel PSOE el 1985, ja que penalitza l'avortament en tots els casos tret dels supòsits de violació o que existeixi perill per la vida o la salut mental o física de la dona.
Si finalment entra en vigor l’esborrany de la nova llei de l’avortament aprovada pel Govern de l’estat, el 91% de les 112.390 dones que irromperen el seu embaràs l’any passat sense necessitat de justificar la seva decisió es veurien immerses en un embolic de tràmits per certificar que continuar amb la gestació suposa un risc per la seva salut física o mental. Segons dades de l’ACAI (Associació de Clíniques acreditades per la interrupció voluntària del embaràs):
- 120000 dones avorten anualment i es quedarien sense cobertura legal el 89%.
- 35000 d’aquests avortaments han estat per problemes econòmics,
- 66000 per motius personals i íntims, com per exemple, no estar preparades per ser mares o no voler ser-ho, el que suposa un 60% dels avortaments realitzats.
- Més de 3000 avortaments han estat motivats per anomalia fetal greu però no extrema ni incompatible amb la vida.
Davant d’això amb l’aprovació de la reforma de llei regressiva moltes dones podrien acabar avortant clandestinament posant en risc les seves vides.
En un moment en que el capitalisme entra en escac necessita reforçar les seves estructures: la divisió sexual del treball, la familía... Necessita apel·lar a la fe, a forces divines per salvar-se del sotrac (potser per això donen Medalles d’ Or al Mèrit Policial, amb caràcter honorífic, a la verge María Santíssima del Amor). En un moment en que les dones ja no fem falta en el seu mercat d’explotació i precarietat ens releguen al paper de cures de la llar, mentre reserven el poder econòmic, de decisió... als homes. El sistema capitalista i patriarcal necessita que les treballadores restem a casa, assumint les cures i el benestar de les persones, obstaculitzant la nostra experiència formativa i sotmetent-nos a uns treballs més precaris i sense reconeixement social ni econòmic, amb menys capacitat per intervenir políticament i socialment. Aquest destí, però, ens està reservat només a les treballadores.
La divisió sexual de les tasques, agreujada per la privació del dret sobre el propi cos, perpetua la situació d’opressió de la dona treballadora fins a límits insuportables, i no acceptem de bon grat ser les esclaves de les noves ministres, ja que el treball domèstic i les cures familiars són responsabilitat col·lectiva, i l’alliberament de les dones treballadores implica la superació del capitalisme i el patriarcat, pel reconeixement del valor social d’aquestes feines, per la igualtat en matèria laboral, per una educació no sexista, per l’eradicació de les causes socials que provoquen la violència de gènere, pel reconeixement del dret a l’avortament lliure i gratuït i el lliure desenvolupament sexual de les persones.
Cal que cada dia sigui 8 de març, que agafem l’estela de lluita de les dones que ens han precedit i que segueixen al nostre costat, cal que diguem ben alt que ens els nostres ovaris no hi mana cap rosari! Que si Nosaltres parim, nosaltres decidim!
Pel dret sobre el propi cos.
Per la lliure sexualitat.
Pel repartiment i pel reconeixement social de les cures i del treball domèstic.
Per la igualtat de classe i de gènere.
Mort al patriarcat i al capitalisme.
